Àrreu (Alt Àneu).

Àrreu tot pujant des del camí.

   El poble d'Àrreu el trobem dins el municipi de l'Alt Àneu al Pallars Sobirà. Aquest petit poblet el trobem a una alçada de 1258,1 msnm, a l'esquerra del riu d'Àrreu i als peus de la vall que porta el seu mateix nom, aquesta vall que va d'est a oest, constitueix la banda sud del massís de Beret, està envoltada  tot formant un circ pel tuc de la Cigalera (2496,6 msnm), el Muntanyó d'Àrreu (2629,5 msnm), el pic del Rosari i el tuc de Marimanya (2679,2 msnm). Des de dalt dels cims l'aigua s'escola i es relaxa en uns preciosos llacs d'alta muntanya, el del Muntanyó, el de la Garrabea i el del Rosari, punt on podríem dir que comença el riu d'Àrreu i des d'on comença a inclinar-se vertiginosament vall avall fins a desaiguar a la Noguera Pallaresa una mica més avall del poble d'Àrreu. El poble al nord queda emparat per les muntanyes del Serrat de Sant Joan i lo Faro amb 2108,7 msnm.

Plànol orientatiu.

   Per arribar a Àrreu, sortint del poble de Borén direcció a Isil per la carretera C-147, al cap d'uns 550 metres ens trobarem un pont que travessa el riu Noguera Pallaresa, abans d'arribar-hi hi ha un lloc on caben uns quatre o cinc cotxes i passat el pont, l'inici de la carretera que hi ha per pujar a Àrreu, com que aquesta carretera encara no està acabada i ens la trobarem barrada amb una cadena, haurem de deixar el cotxe a l'espai que hi ha abans de travessar el pont, just al punt GPS: N - 42º 39' 53.6"  E - 1º 04' 51.7". Un pic allà, podem accedir-hi de dues maneres, per la pista nova passat el pont (més ràpid), o pel vell camí de tota la vida, per fer aquest vell camí haurem de recular a peu per la carretera uns 200 m fins a trobar a la nostra dreta el pont romà d'Àrreu que data del s. XII i travessa la Noguera Pallaresa, el passem i prendrem el camí de la dreta, més endavant haurem de travessar el riu d'Àrreu, el qual anirem resseguint fins a trobar-nos amb la pista nova que puja al poble, en total del pont romà al poble caminarem uns 1400 m. Si no trobéssim lloc per aparcar en el punt que us he dit, sempre podem deixar el cotxe a Borén i sumar 500 m al recorregut.

Des del costat de l'església, vista del turó del castell i al fons Borén amb el seu embassament.

    A la llera dreta del riu d'Àrreu, dalt d'un turó a uns 1235 msnm es troben les restes del castell medieval d'Àrreu, just al sud-est del poble. El castell és de forma allargada i arriba en el seu punt màxim als 20 metres de llarg per uns 9 d'amplada, ja que es va adaptant al cim del turó, la seva muralla exterior fa un gruix d'1,2 metres. Aquest castell també rep el nom de "Torre de la Minyona".

   Diu una llegenda d'en Pep Coll "que quan els moros ocupaven aquestes valls, una noia del poble d'Àrreu es va enamorar d'un xicot moro, al qual també li agradava la noia. Els amants es veien d'amagat dels pares. Feia poc que festejaven quan els moros varen ser expulsats de les Valls d'Àneu. El pare de la noia com que destaca en la batalla contra els invasors, es va fer senyor d'Àrreu, governant sobre tots els prats i boscos de la petita vall. Quan el pare s'assabenta que la seva filla estava enamorada d'un moro, va fer aixecar una gran torre en mig del seu castell on tancà la seva filla. Ella va viure en captiveri fins que una nit el jove moro va escalar la torre i la va alliberar. L'endemà, quan el pare s'adonà que la seva filla havia estat rescatada pel moro entrà en colera, tant que els seus crits se sentiren per tota la vall, tot seguit va vendre totes les terres i partí a la recerca de la seva filla no tornant mai més". La llegenda no explica que en va ser ni de la parella ni del pare, cada un que l'acabi com més l'hi agradi.

Entrant al poble d'Àrreu, a l'esquerre ca la Florentina i enfront, al fons can Joan.

    Àrreu fou un poble independent fins al 1846, data en què s'uní a Isil i des del 1970, amb la fusió d'Isil, Sorpe, Son i València d'Àneu, pertany al municipi de l'Alt Àneu tal com he dit al principi.

   A l'extrem nord-est del nucli de la població, al final del carrer Major, trobarem l'església romànica de Sant Serni o Sant Sadurní, actualment pràcticament irreconeixible, ja que l'hi han tret el campanar per desmuntar la campana (estava al davant i no sabia on era el temple, per això no hi ha cap fotografia). En un principi, aquesta església era de nau única sense absis, té un campanar d'espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent i la porta a la de migdia. Dins del temple hi havia tres piques romàniques les quals l'any 2020 foren traslladades a l'església de Borén per por de saquejos, ja que el temple estava molt degradat i en perill d'esfondrament. 

Des del carrer Major, can Nadal, can Tomeló i can Llirbat.

   Fa molts anys, just en el dia de Nadal del 1803, aquest poble va mig desaparèixer perquè una allau de neu de força cinc provinent del barranc de Monars que empalmà amb la conca del riu d'Àrreu pel costat de l'ermita de la mare de Déu de les Neus i arrasà la part alta del poble, la que coneixem com "Les Bordes d'Àrreu o Àrreu de Dalt"  causant l'enderroc de deu cases i la mort de disset persones. Malgrat això, els habitants que quedaren es desplaçaren més avall, al costat de l'església de Sant Serni on referen les seves vides. Les primeres notícies del desastre de l'allau vénen de dades històriques. Una pregària treta dels goigs a la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu revelar l'existència de l'allau:

"L'Àrreu a Vós consagrava

amb vot ses vides i llars

quan el poble enderrocava

el riu de neu de Mont-arts;

dissort pels avis sentida

no colpirà son hereu.

...

Defenseu la nostre vida,

Mare de Déu de la Neu."

Passejant pel carrer Major.

Cala Florentina, can Joan i can Cabalet amb la seva font.

   Antigament, la gent del poble es dedicava principalment a la ramaderia, encara que també hi havien sembrats, però pocs degut a l'holografia del terreny. Segons Pascual Madoz, s'hi criava bestiar de vacum, llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats "erchs", els quals tenien unes grans banyes. També se sembrava sègol, patates, llegums i fenc. Tot això es compaginava amb la bona cacera que hi havia per la zona: llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius com les guineus els llops i els ossos.

Can Joan, can Cabalet i can Nadal.

Can Llirbat.

   La vida en el poble era bastant feixuga, ja que com que no hi havia cap carretera que hi puges, els seus habitants s'havien de traslladar a peu o em tiro animal a tot arreu, tant si feia sol, pluja o neu, la canalla per anar al col·legi trigaven pràcticament vint minuts a peu fins a Borén que és on hi havia l'escola, per anar a buscar queviures, roba o altres estris baixaven fins a Esterri d'Àneu que és on hi havia les botigues, a peu hi ha un parell d'hores, pel metge pujar fins allà era una veritable odissea i el mossèn de Borén pujava cada dues o tres setmanes per oficiar una missa a l'església. Per culpa de tots aquests inconvenients i que mai acabava de pujar la carretera (diuen que per interessos creats dels amos dels terrenys per on havia de passar la via), a la dècada dels seixanta del segle XX la gent del poble a poc a poc començà a emigrar, uns als pobles veïns, d'altres cap a les capitals de província i fins i tot, alguns cap a Andorra i França. Els últims a abandonar Àrreu foren els de can Golet, que amb gran penúria ho feren a finals de 1980 o principis de 1981.

Can Nadal

      L'any 1990 un reduït grup de joves d'entre 20 i 25 anys varen iniciar un projecte de repoblament, però al cap de pocs anys varen desistir, només quedà una noia, que marxar finalment l'any 1998 després d'estar vivint sola uns quatre anys, havent de pujar a peu des de la carretera fins i tot les bombones de butà. El problema sempre era el mateix, no arribava la carretera, però al final sembla que es va veure la llum i a la tardor del 2018 varen començar les obres de la via, però malauradament a mitjans del 2020, a causa de la pandèmia de la Covid-19 es varen parar dites obres, veient-se estroncat tot el projecte. Malgrat tot, l'any 2019 un xicot d'aquells que intentaren repoblar el poble la dècada dels noranta, amb els seus estalvis va comprar can Cabalet i uns terrenys, per finalment instal·lar-s'hi el març del 2020, aquest xicot és l'Eloi, persona amb la qual vaig tindre el gust de creuar unes paraules el dia que vaig anar a Àrreu, ell es dedica a fer peces i mobles de fusta tal com es feien abans, és realment un artista, si aneu per allà, no deixeu de veure la seva artesania en fusta i si podeu compreu-li alguna de les coses que fa, val la pena. 

Pont de la serradora d'Àrreu.

   Però un pic vist el poble, el que no podem deixar de fer és acabar de pujar fins a l'ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus on el dia cinc d'agost se celebra l'aplec. Per anar-hi sortirem d'Àrreu per un caminet que puja cap a les Bordes d'Àrreu, creuarem l'antic poble que va ser destruït per l'allau el 1803 fins a arribar al "Pont de la Serradora" que travessa el riu d'Àrreu, passat el pont el camí trenca cap a l'esquerre i allà en mig d'un pla  a l'esquerre del barranc del Pinetar trobem la petita ermita.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus.

   Aquesta petita església la trobem a uns 800 metres del poble d'Àrreu i a 1337,7 msnm. L'edificació consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular sense decoració, excepte una petita cornisa en el punt on arrencava l'antiga coberta de l'absis. A la cara nord s'obre una petita porta de mig punt, a sobre d'aquesta, en un bloc de pedra més

Porta d'entrada.

Crismó de sobre la porta.

gran, hi ha gravat un crismó de característiques similars a les que es troben a les esglésies de la veïna Vall d'Aran. Al cantó de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Entre els anys 2012 i 2013 va ser restaurada tany per dins com per fora, quedant tal com la veiem ara.

Vista nord-est de l'ermita, on podem veure l'absis, la porta d'entrada i el campanar d'espadanya.

   Un pic vista l'ermita podem fer un vol pel seu voltant, on trobarem el que queda d'una borda i després anirem baixant sobre les nostres passes un altre cop cap a Àrreu i d'allà al cotxe que ja haurem fet una bona i interessant matinal o haurem ocupat tota una tarda.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus per la cara sud.

   I pel qui no l'hi hagi quedat prou clar, us deixo amb una petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 05/08/2023.

 

Montgarri (Naut Aran)

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

   Montgarri era una població dins el terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran. Està situat al besant sud de la Serra des Bandolers, a la dreta de la Noguera Pallaresa i a uns 1632 msnm. En l'actualitat només en resten unes poques runes, ja que entre els anys 1945 i 1955 s'acabà de despoblar el poble a causa de la dificultat que hi havia per accedir-hi, perquè no hi havia cap via que hi arribes. 

   Avui en dia la gent hi va en pelegrinatge, ja que hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montgarri i a la bellesa dels seus paratges. 

Plànol orientatiu.

   Hi ha diverses maneres d'arribar-hi i per diferents llocs. Tant s'hi pot anar des de la Vall d'Aran pujant fins al Pla de Beret i després baixant fins a Montgarri, o com ho he fet jo, amb el cotxe des de les Valls d'Àneu.

   Sortirem des d'Isil per la carretera C-147 en direcció a Alós d'Isil, seguint després per la pista de Bonabé, la qual està asfaltada i ens portarà fins al refugi del Fornet, allà trobarem la barrera per entrar al parc natural de l'Alt Pirineu, el més

Zona d'esbarjo del refugi del Fornet.

possible és que hàgim de pagar un petit peatge per continuar, però no hi ha cap problema. A partir d'ací la pista es torna de terra, però està en bon estat, amb un cotxe alt s'hi pot passar bé. Passarem pel costat de la Font de la Tosca, i continuarem tot vorejant la Noguera Pallaresa, passarem pel mig de prats i gaudirem de meravellosos paisatges.

   Més endavant, passarem pel costat de les bordes d'Isil, a uns 900 m arribarem al pont de Perosa, on al seu costat hi ha el pàrquing de les cases de Bonabé i la borda de Perosa, continuarem i ens endinsarem dins els frondosos boscos que hi

ha per la zona, sortint de tant en tant a clarianes on trobem preciosos prats fins a arribar al pont de Marimanya, punt on entrem al terme de Naut Aran. A uns dos kilòmetres del pont de Marimanya ens hem de desviar a la dreta cap a Montgarri, ja que si seguíssim per la pista, aniríem a parar al Pla de Beret. A uns 250 m de la desviació, a la dreta passarem pel costat del que queda del poble de Montgarri i a uns 750 m d'aquí trobarem un descampat condicionat per deixar el cotxe, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 45' 33.7"  E - 0º 59' 46.0", aparquem i anem a visitar el santuari.

Santuari de Montgarri.

      Un pic baixats del vehicle anem vorejant el riu fins a arribar a la palanca que el creua per entrar dins el recinte on trobarem el santuari junt amb altres edificacions.

   Diu que la imatge de l'església de Montgarri va ser descoberta per un pastor que en veure que cada dia un dels seus bous s'ajornalava en el mateix lloc decidí investigar i en aquell punt descobrí la imatge de la verge la qual fou nomenada patrona dels pastors i a la que l'hi aixecaren una capella i posteriorment un santuari.

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

   El santuari de Montgarri fou edificat el s. XVI a partir de la primitiva capella de principis del s. XII. Entre els segles XVI i XXII es bastí l'església, la rectoria o casa dels vicaris, l'habitatge dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjar viatgers i una bona granja amb corrals per guardar el bestiar propietat del santuari, tots aquests edificis es disposaven al voltant d'una plaça quadrangular formant un grup compacte i tancat amb una porta que donava al davant de la palanca que travessa la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquestes edificacions, a part del santuari, només en queda dempeus l'antic hospital que ha passat a ser un alberg. 

Interior del santuari mirant cap al presbiteri.

   En entrar al santuari trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre granit, el rebuidat que té és d'uns 42 cm i la cara frontal està decorada. Encara que l'actual edifici fou bastit en el s. XVI hi ha inscripcions vora el portal de 1634 i en el campanar de 1671 i de 1695. 

Interior del santuari mirant cap a l'entrada.

   Aquest santuari depenia de l'arxipreste de Gessa i els capellans administradors s'hi destinaven per torns entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, l'arxiu parroquial era vinculat al de Tredòs. Al s. XVIII era considerat com el santuari principal de la Vall d'Aran, amb residència permanent de dos vicaris, però en arribar el s. XIX ja només hi havia residència temporal. La imatge actual de la verge fou feta el 2006 pel rector de Raïmat, mossèn Cinto Casanovas.

Mare de Déu de Montgarri (s. XXI).

   Cada any s'hi fa un aplec el dia 2 de juliol i tal com marca la tradició es fa una processó fins al prat on es trobà la verge i allà es beneeix la "caritat" que consisteix en pa, formatge i vi, la qual després es reparteix entre els pelegrins que vénen de tota la Vall d'Aran i de banda i banda del Pirineu.

   Ara us deixo amb la petita pel·lícula de l'excursió:

   Les fotos del damunt i la pel·lícula han estat preses el 05/08/2023.

Font de la Tosca o cascada de l'Escala Alta (Alt Àneu).

Font de la Tosca o Cascada de l'Escala Alta.

   Aquest preciós salt el trobem dins el terme municipal de l'Alt Àneu a uns 1400 msnm dins la comarca del Pallars Sobirà. Les seves clares aigües desembossen directament al riu Noguera Pallaresa davant del prat de l'Escala Alta i per aquest motiu molta gent el coneix amb el nom del prat, però en realitat el seu nom és el de Font de la Tosca.

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi, és molt senzill i no s'ha de caminar gaire, tan sols un quilòmetre i mig mal contat.

   Sortint d'Alós d'Isil amunt per la pista de Bonabé (que és una estreta pista la qual està asfaltada fins al lloc on deixarem

Foto presa tot pujant per la pista de Benabè.

el vehicle), passarem la serradora d'Alós i passats uns 3,8 km d'aquest punt arribarem al refugi del Fornet, pel camí podrem admirar els paisatges muntanyencs que ens envolten. Quan arribem al refugi veurem que té servei de bar restaurant i un bon aparcament, ja que és un punt de partida de moltes excursions, també hi ha zona de pícnic. Pels qui porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 43' 32.6"  E - 1º 06' 24.7".

 

Refugi del Fornet amb el seu gran aparcament i al fons la caseta del guarda del parc.

   Allà  ben aparcats deixarem el cotxe i començarem a caminar travessant les barreres del parc i seguint per la pista de Bonabé que ara ja és de terra. El camí és força planer, podríem dir que no haurem de salvar cap desnivell en aquesta petita caminada, ja que el refugi està a 1371,2 msnm i el punt final es troba a 1394,5 msnm, és a dir que només pujarem 23,3 m en un kilòmetre i mig que caminarem.

Camí i a l'esquerre l'aparcament.

La Noguera Pallaresa

   Tota l'estona anirem vorejant el riu Noguera Pallaresa, passant per preciosos prats de pastura on segurament veurem animals, si anem amb un gos, cal portar-lo fermat, per tal que no espanti el bestiar que hi ha deixat anar i també perquè no tinguem cap ensurt.

Animals pasturant a la vora del camí.

Prat del Port de Salau.

   Passat 1,2 km del refugi, veurem a la nostra esquerra un corriol que baixa cap al riu tot travessant el prat de l'Escala Alta i a uns 100 m un pont que porta el mateix nom que el prat, passem pel pont on des de dalt podem veure precioses

Pont de l'Escala Alta (des de la cascada).

Riu Noguera Pallaresa i més amunt la Borda del Pubill.

vistes del riu i més amunt de la Borda del Pubill, quan ens posem a l'altra llera del riu, allà mateix surt un altre corriol que recula riu avall el seguim i a uns 200 m trobarem la Font de la Tosca.

La Font de la Tosca o altrament dita Cascada de l'Escala Alta.

   Com podeu observar en el moment en què hi he anat no queia gaire aigua, només un petit rajolí brollava d'aquesta gran font que quan va carregada d'aigua sembla una veritable cascada, però en l'any en què hi he anat a causa de la gran sequera que arrosseguem l'hem trobat així, de tota manera no deixa de ser espectacular aquesta formació rocosa tota plena de molsa.

Font de la Tosca.

   Bé, doncs, ja hem vist la font de la Tosca, ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al refugi on tenim el cotxe, però si anem sobrats de temps, us recomano fer un tros més de camí amunt per poder gaudir del paisatge que ens brinda la mare Natura a la qual hem de respectar i cuidar.

Ací s'ajunten les aigües que vénen de la font de la Tosca amb la Noguera Pallaresa.

   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula de la caminadeta.

   Les fotografies i la pel·lícula han estat preses el 03/08/2023.

Son (Alt Àneu).

Son des del camí de Jou.

   El poble de Son el trobem a 1387,8 msnm dins el terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà.

   Aquest poble antigament era anomenat "Son del Pi", però en unir-se l'any 1970 amb els pobles de València d'Àneu, Sorpe i Isil per formar el nou municipi de l'Alt Àneu es quedà amb el nom de Son.

Plànol orientatiu.

   Son, ja és esmenat en l'Acta de Consagració de la seu d'Urgell l'any 839, però aquesta cronologia està molt discutida. El poble torna a ser esmenat l'any 1076, junt amb l'església de "Sancti Iusti". Per aquella època era domini dels comtes de Pallars, després de Pallars Sobirà, més tard passà als marquesos de Pallars i ducs de Cardona i per últim als ducs de

Casa en ruïnes i al darrere el campanar romànic de Son.

Medinaceli, els quals en foren senyors fins al final de l'Antic Règim.  A partir de les disposicions de la Constitució de Cadis, el municipi fou creat l'any 1812 i es mantingué independentment fins a la seva incorporació a l'Alt Àneu com he dit abans.

Carrer Major.

Carrer Major cantonada amb el carrer de les Eres.

   

   Encara que no consti oficialment a cap lloc, la cultura popular i el boca a boca (el qual ha quedat reflectit en alguns escrits) diu que l'antic terme de Son tenia un enclavament dins el terme de Tredòs, es tracta de la Muntanya de la Cendrosa de Son, amb 2410 msnm, al nord del circ de Saboredo i dels estanys de Pigadèr, entre els rius de Ruda i d'Aigoamòtx. Segons la dita popular es deia: "Mentre lo món sia món, la Cenrosa serà de Son".

Casa del carrer Major.

Carrer de Sant Pere.

    L'antic municipi de Son, tenia una extensió de 27,07 km² dels 217,76 que té ara amb el municipi complet, aquest antic municipi era el segon més gran dels que formaren l'Alt Àneu.

Sant Pere de l'Abadia.

Sant Pere de l'Abadia.

   El poble de Son és l'únic nucli habitat de l'antic terme, dins aquest, s'hi troben algunes bordes, el centre Mont Natura Pirineus a les Planes de Son i també el refugi del Pla de la Font, al qual podem arribar prenent la carretera de Son a Jou i a 3,1 km trencarem a la dreta per una pista de terra que continuarem durant uns 7,6 km arribant al pàrquing del Pla de la Font que ens quedarà a la dreta, des d'allà haurem de seguir a peu i a uns 500 m arribarem al refugi. Ací estan, ja val molt la pena acabant-se d'arribar fins al mirador de Fogueruix, total el tenim a uns 15 min del refugi, només hem de travessar tot el Pla de la Font fis a arribar al penya-segat on es troba el mirador, des d'aquell punt a part de meravelloses vistes podrem veure Espot sota nostra. 

Refugi del Pla de la Font (2015 msnm).

Vistes des del mirador de Fogueruix (2110 msnm).

   El poble es força bonic, manté el tipisme de poble ramader d'alta muntanya, passejar pels seus tranquils carrers es força relaxant. Son, comptava amb tres esglésies romàniques, una era la desapareguda Mare de Déu de Bellero, la qual patí un ensorrament entre els anys 1958 i 1960 quedant pràcticament en runes, a l'abril de l'any 1974 per fer-hi passar el nou camí a les Planes es va acabar d'enderrocar, quedant com a únic vestigi una pica d'aigua que varen conservar uns 

Pica d'aigua, única peça que queda de l'església de la Mare de Déu de Bellero.

veïns del poble i que ara es pot veure dins l'església de Sant Just i Sant Pastor. Un altre de força curiosa és la de Sant Pere de l'Abadia la qual encara que conserva l'absis i tota la seva estructura exterior, per dins està totalment modificada com si fos una casa, aquest edifici durant molts anys fou l'escola, residència de mestres, ajuntament, rectoria i a l'últim terç del segle XX passà a ser un habitatge particular. 

Església romànica de Sant Just i Sant Pastor de Son.

   Però l'església més important és la que trobem en entrar al poble, la de Sant Just i Sant Pastor, una bellesa del romànic dins les valls d'Àneu. Aquest temple fou construït entre els segles XI i XII, apareixent citat per primer cop l'any 1076 en una donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu i l'any 1998 va ser declarada bé cultural d'interès nacional. L'Església consta d'una sola nau amb l'afegiment posterior de les capelles laterals i la sagristia. Aquesta nau està capçada per un absis semicircular amb decoració llombarda, arcuacions i lesenes, essent il·luminat per tres finestres repartides desigualment. L'entrada principal consta d'una porta amb arc de mig punt sota un porxo a la façana de migdia. 

Cementiri, torre-comunidor i església de Son.

    El campanar pot ser que sigui la peça més destacada d'aquesta construcció, consta de planta quadrada i quatre nivells amb escala interior, cada nivell està separat per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer nivell són d'esqueixada recta, les del segon geminades i les del tercer i quart triforades. Les columnes de les finestres són cilíndriques amb capitells mensuliformes. El campanar és coronat amb una teulada de pissarra amb una agulla força alta. 

Retaule gòtic de Son.

   A l'interior del temple podem veure un retaule gòtic del s. XV del mestre de Son i d'en Pere Espallargues el qual consta de 23 peces que representen diferents escenes religioses, inclòs el martiri dels Sants Just i Pastor. Al voltant del retaule, a la paret est troben unes pintures murals dels segles XVI i XVII que representen diversos personatges religiosos com les virtuts, el crist ressuscitat, els quatre evangelistes i el pare etern entre d'altres. Aquestes pintures varen ser descobertes en unes restauracions l'any 1992.

Representació de les virtuts.

Pintures murals s. XVI i XVII.

Part de la pintura mural del sostre representant el pare etern.

Pintures murals trobades sota el cor.

   També sota del cor trobem unes altres pintures, que encara que no tan definides com les del presbiteri també cal esmenar. Ja que ens trobem sota mateix del cor, podem accedir-hi per unes escales i des de dalt tindrem una altra visió de l'església.

Cor.

Presbiteri des del cor.

   A part del retaule i les pintures, dins l'església es conserven altres peces d'art força interessants, al baptisteri hi ha una pica baptismal rodona decorada amb motius geomètrics i vegetals, recolzada sobre tres peus també decorats amb elements geomètrics, també hi trobem una pica rectangular d'oli decorada amb figures humanes i un cavall. Fora del baptisteri en trobem un altre d'oli de dos cossos, decorada amb lleons una àliga i un xai.

Pica d'oli.

Pica baptismal.

.

 

   En sortir de l'església, però dins del seu recinte, a l'esquerre es troba el cementiri i a la nostra dreta al costat de la porta del tancat veiem el que avui és conegut com a torre de les hores o comunidor, el qual està construït sobre la torre de defensa de Son, també d'època romànica. Els dos primers metres d'aquesta edificació corresponen a la torre romànica, que era de planta circular. La resta de la construcció és de base quadrada, encara que per l'exterior es vegi arrodonida per adaptar-se a la inicial. Diuen que des d'aquest comunidor s'exorcitzaven les tempestes.

Entrada al recinte de l'església amb la torre de les hores o comunidor de Son.

     Si seguiu pel camí de Jou, a un quilòmetre del poble en una corba, a l'esquerre torbareu un lloc per aparcar, des d'allà tindreu una preciosa panoràmica de les Valls d'Àneu.

Vista de les Valls d'Àneu.

   Per acabar, cal dir que a finals de l'any 2023 al costat de l'església s'ha instal·lat un plànol interactiu que us guiarà pel poble tot indicant uns punts on trobareu uns codis QR que per mitjançar del telèfon mòbil els podreu escanejar i obtenir informació sobre sis temes que tenen a veure amb el poble: 1) el conjunt monumental, 2) el romànic, 3) el món rural, 4) la casa pirinenca, 5) festes i tradicions, 6) el món energia.

Les fotos del damunt han estat preses el 03/08/2023.