Translate

dilluns, 3 de juliol de 2017

Llac de Tumí (Berguedà)

Vistes del Berguedà des de Fígols
   El llac de Tumí està situat a 1425 m.s.n.m. a la serra d'Ensija dins del terme municipal de Vallcebre (Berguedà).

Per arribar-hi, com sempre us dono les dues opcions, o posem al nostre GPS les coordinades: N-42º11'59.9'' E-1º47'32.2'', o bé ens guiem pel planell que surt al costat, de tota manera uss en faig cinc cèntims del recorregut perqué de ben segur que voldreu fer alguna paradeta. Partint del poble de Cercs per la C-16 direcció Bagà, passada la central tèrmica prendrem un desviament a l'esquerra direcció a Sant Josep, Sant Corneli i Fígols per la via BV-4025, passats uns 10,7 km. i els pobles esmenats deixarem la carretera trencant cap a la dreta direcció Vallcebre, allà mateix trobem el centre d'interpretació dels jaciments paleontològics de Fumanya (terme municipal de Fígols), instal·lat en el jaciment dit Fumanya Sud, pro com que ho trobem tancat seguim carretera endavant, passem el coll de Fumanya i a uns 850 m. al començar una recta trobem a la dreta el jaciment de Fumanya  Nord o

Vistes des de el coll de Fumanya
altrament dit el del'Esquirol, aquest ja en terme de Vallcebre, ací si es pot recomano para-se, sobretot sense acostant-si i tenint molta cura amb el medi, ja que ens trobem en un jaciment paleontològic de gran importància; davant nostre dins del jaciment que té uns 15.000 m2 veurem una gran paret on podrem intuir més de 1.000 icnites o petjades de 

Jaciment de Fumanya Nord
Detall d'una paret amb icnites













Titanosaures, espècie de sauròpodes que visqueren en el Cretaci Superior ara farà només uns 65 milions d'anys, els arqueòlegs també hi han trobat ous d'aquests grans animals (per al moment 11), diu que en l'altre jaciment s'hi han trobat més icnites a part de trons i plantes, fins i tot les restes fòssils d'un cocodril. Peró no ens encantem que el nostre viatge encara no ha acabat, seguim el camí, a poc més d'un kilòmetre ens trobem en una cruïlla amb la carretera B-401 que ve de Vallcebre peró nosaltres trenquem a l'esquerra direcció Saldes i al cap d'un altre kilòmetre a la dreta ja  veurem

Arribem al llac de Tumí
l'entrada cap a l'espai lúdic del llac de Tumí, a la dreta trobarem una zona de pícnic i jocs que ja ens esmena na Marta Dacs amb força precisió en el seu bloc Som de Pícnic, i a l'esquerra el llac amb uns rètols que ens fan una petita

Entrada al llac de Tumí
introducció de les restes d'icnites que es troben en les parets i també sobres les formacions geològiques de la zona.

Llac de Tumí
   Aquest llac artificial està format degut a l'existència de l'antiga mina de Tumí explotada fins a l'any 1986 d'on es treia carbó mitjançant el sistema d'extracció al celobert, variant d'aquesta manera tot el paisatge del seu entorn, pro per contrapartida ens ha donat informació sobres la nostra arcaica història natural.

Paret on hi han els icnites
Punt on es veuen els icnites

    











   Si baixem fins a peu del llac (allà on se'm veu ami fent la foto) amb l'ajut d'uns prismàtics podrem veure les petjades d'aquells grans animals que passejaven per ací en èpoques arcaiques, si en voleu saber més sobres aquests animalons o la mineria d'aquestes contrades podeu anar al museu de les Mines de Cercs o clicar l'enllaç dels Dinosaures de Fumanya.

Vista des de la zona de pícnic, en front Roques d'en Palomar i al fons la Serra del Catllaràs
   A ben dinat tot gaudint de les vistes des de el mirador que hi ha davant del llac, decidim reprendre el camí tot enfilant cap a coll Pradell (direcció Saldes), a mes o menys un kilòmetre, al final d'una recta amb forta pujada ens trobem amb

Tren miner
Joc de vies des de la carretera













el tren miner de la Mina Nova, una veritable joia d'aquests vells trenets, es veu que si es vol i posant-nos en contacte amb la Associació de Trens Miners Turístics podríem fer-hi un vol i conèixer més sobres el tema, peró el dia se'ns va acabant i volem acabar de pujar fins a coll de Pradell per veure que trobem per allà, tal com em pensava des de dalt de la

Vistes des de coll de Pradell
collada a uns 1735 m.s.n.m. es gaudeixen d'unes precioses vistes del Pedraforca amb les que acomiadarem el dia.

Pedraforca des de coll de Pradell
   Per si voleu veure el vídeo del dia, tan sols heu de clicar a sota:


Les fotografies i el vídeo del damunt han estat fetes el 12 / 11 / 2016

dilluns, 29 de maig de 2017

Salt del Cossí d'en Batlló (Setcases)

   El salt del Cossí d'en Batlló el trobem en el curs del riu Carboner que neix per sota de Roca Colom (2506 m.s.n.m.) i desemboca al riu Ter sent un dels seus primers afluents, es tracta d'un petit riu pirinenc força feréstec i bonic de resseguir a causa de la seva variada holografia, peró nosaltres només farem una petita part del "Camí Carboner" fins a arribar al 

Planell orientatiu

salt d'aigua; per arribar-hi no hi ha pèrdua, es troba molt a prop de Setcases a la comarca del Ripollès, sortim del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter 2000, recorregut un kilòmetre i mig, a la dreta ens surt un camí just poc abans d'arribar a una casa, allà hi ha l'indicador per anar al salt o per fer tota la ruta del riu Carboner:

Portal de la casa amb l'indicador al costat
Informació de la ruta del riu Carboner















pels que tingueu GPS vos deixo les coordinades d'aquest punt, són: N-42º23'18.0''  E-2º18'01.6'', en el lloc hi ha espai per un parell de cotxes i més amunt o avall a la carretera hi ha espais, pro sobretot no destorbeu la circulació; a partir d'ací és molt fàcil, només ens cal seguir camí amunt tot resseguint el riu Carboner que ens queda a l'esquerra.

Riu Carboner
   El camí fa pujada peró no és que sigui massa forta a més és de bon caminar i força distret, ja que passem per, podríem dir, diferents "habitats" que ens faran més falaguera la curta ruta fins a arribar al destí.

Camí travessant uns avellaners
Al fons, a dalt es veu la Cabanya d'en Cabrera













Per l'altre costat del riu i a més alçada passa la pista forestal que va de Setcases a Espinavell, nosaltres no la veiem, podem intuir-ho perqué passa per sota la Cabanya d'en Cabrera que veiem tot pujant camí amunt, més endavant

Pont sobre el riu Carboner
Riu Carboner













passarem el riu per sobre un pont que ens conduirà a l'altra llera, ara el tindrem a la dreta. A la poca estona arribarem a una petita esplanada en plena pujada on hi ha un banc per seure, ací és el punt, just enfront del banc ja podem admirar el salt del cossí d'en Batlló, ja hi som.

Admirant el ...
... Salt del Cossí d'en Batlló

   Ja ho veieu, amb un moment, uns 15 minuts hi hem arribat i ben distrets admirant el paisatge i les arraconades del riu,

Salt del Cossí d'en Batlló
com podeu veure no és un salt massa alt, farà tan sols uns quatre metres d'alçada, peró l'entorn que l'acompanya es força bonic, ha valgut la pena de pujar-hi.

Salt del Cossí d'en Batlló
   Doncs ja només ens queda decidir si seguim amb la ruta del riu Carboner o tornar sobre les nostres passes fins al cotxe o a Setcases, que també podríem haver deixat el vehicle allà i fer tot el recorregut a peu, bé axó ja us ho deixo a la vostra elecció, jo mentrestant tornaré a visualitzar la passejada en el vídeo que us deixo ací a sota:


Les fotos i el vídeo de sobre han estat presos el 15/10/2016


diumenge, 30 d’abril de 2017

Gorg de can Poeti (Les Planes d'Hostoles)

Gorg de can Poeti desde el pont
   El gorg de can Poeti és un dels molts que es troben en el curs del riu Brugent al seu pas per Les Planes d'Hostoles, podríem dir que és dels que es troben dins mateix del seu nucli urbà, per trobar-lo no és gens complicat:

Planell orientatiu
   Tant si venim de Girona com d'Olot per la C-63 entrarem al poble de i anirem a buscar el pavelló poliesportiu, allà mateix hi ha un bon grapat d'aparcaments just a punt GPS: N- 42º 03' 16.3''  E- 2º 32' 37.5'', per un cas estigues ple, continuant pel Passeig Estació arribarem a l'antiga estació de tren, on actualment hi ha el punt d'informació, allà hi ha uns quants aparcaments més, al punt GPS: N- 42º 03' 20.3''  E- 2º 32' 43.1'', pro compte, no seguiu amb el cotxe recte per la via verda, només hi poden circular els vehicles autoritzats.

Al fons el pont que hem de travessar i al davant a l'esquerra final de les escales que baixen al gorg.
A partir d'ací continuarem a peu tot recte pel camí de terra, als pocs metres travessarem un pont, ull ara, passat el pont a mà esquerra surt un corriol que és el que ens farà baixar cap a la gorga (està senyalitzat), el camí està bé, pro te unes quantes escales. 

Gorg des de quasi a sota el pont
Gorg al baixar les escales













Un pic a baix, a peu de gorga ens trobem al davant amb una immensa paret basàltica que dóna un toc especial al paratge, seguim per la seva llera contra corrent, riu Brugent amunt, fins que arriba un moment en què el camí es torna de pedra, com si ens convides a parar el sol en època estiuenca i d'allà a l'aigua per refrescar-nos. 

Part alta del gorg
Detall del baixant d'aigua













Vista general del gorg de can Poeti amb la paret basàltica que l'empara
   Si continuem tot passant per sobre les pedres, des del damunt gaudirem duna bona vista del gorg d'en Poeti, continuant amunt, passats uns metres, ens surt un rec pel costat esquerre del riu, es força bonic, vaja, un paratge d'idil·li, a l'estiu per remullar-se i també a tot temps de l'any per gaudir de la pau que trobem entre l'aigua i les pedres d'aquest indret.

Riu Brugent per sobre el gorg de can Poeti
Rec que cau al riu per sobre el gorg














Les fotos del damunt han sigut preses el 06/08/2016


divendres, 31 de març de 2017

Estanyol de Gréixer (Guardiola de Berguedà)

   El petit estany que visitarem es troba dins el terme del poble de Gréixer que tanmateix pertany a Guardiola de Berguedà, tot plegat és una curta passejada, pot ser de 1500 m. (uns 45 min. entre anar i tornar) que tant la podem fer a l'estiu com a l'hivern, hi ha trams al descobert i altres per la boscúria, però no representa cap esforç.

Planell orientatiu
   Per arribar-hi partirem de Bagà per la carretera BV-4024 com si anéssim cap a Coll de Pal, passats uns 3,8 Km., abans de creuar per sota la C-16 (carretera que porta als túnels del Cadí), a l'esquerra veureu que surt una pista privada i al seu costat un espai per deixar cotxes, ací ens parem, més o menys al punt GPS: N-42º 16' 51.7''  E-1º 50' 56.1''.

Camí que surt del aparcament
   Deixem el vehicle i ens posem en marxa, al principi el camí puja un xic fort però després es va alleujant fins gairebé anar planejant quasi fins al final,passats uns 700 m. (uns 10 min.) i havent travessat una porta de ferro ens trobem que el

Serra del Moixeró
camí es divideix, a la dreta cap al nucli de Gréixer i a l'esquerracap a l'estanyol pel camí que va direcció a coll d'Escriu i al refugi Sant Jordi, bé com que el poble ens queda al costat mateix anem a fer-hi un tom:

Gréixer amb el Serrat de les Molleres i el Serrat dels Trulls al fons a la dreta
   Gréixer com abans he dit és un poble que pertany al municipi de Guardiola de berguedà, al vessant sud del Penyes Altes sota mateix de la Roca Gran. Al s. XIX el terme de Gréixer junt amb el de Gavarrós es van agregar al de Brocà i l'any 1936 aquest últim i l'antic terme de Sant Julià de Cerdanyola s'ajuntaren per crear Guardiola de Berguedà (unió ratificada el 1942).
Nucli de Grëixer
   Del nucli de Gréixer a part de l'encant que te el poble podem destacar l'església romànica de Sant Andreu de construcció amb una nau única rectangular amb volta de canó d'arc de mig punt, un absis semicircular cobert amb volta

Església de Sant Andreu de Gréixer
de quart d'esfera i un campanar d'espadanya. Cal esmenar que la primitiva església preromànica va ser consagrada el 13 de desembre del 871 pel bisbe Guisard II d'Urgell amb temps del compte Guifre el Pilós.

Absis de l'església
Camí cap a coll d'Escriu













   Després de donar una ullada al poble desfem el camí fins al desviament que hem deixat per reprendre'l direcció al refugi Sant Jordi, anem travessant prats i pastures, fins i tot ens creuem amb algun ramat de vedelles, la ruta va plena d'excursionistes que van al refugi, a Penyes Altes, al pic del Moixeró o a fer grans rutes per aquestes muntanyes,


en tindrem prou de moment amb arribar a l'estany, més endavant surt un camí a la dreta, no l'agafeu, ja veureu una "X" pintada en una pedra, seguiu pel principal si no fareu més volta o us podeu perdre, la ruta es força distreta, a part de la  

Formacions geològiques per el camí

gran varietat de vegetació que ens trobem, la part geològica es força amena, xinu-xano tot admirant la natura ens trobem amb un "rierol" que ens creua la ruta, per si baixes amb força, hi ha previst un pont que el travessa a la dreta del camí, és

Pont per creuar en cas de que baixés molta aigua
el que ve del sobreeixidor de l'estany, i ara comte que ja hi arribem, des de ací el camí tomba a la dreta enfilant-se amb força, tombem i al final de la recta tomba cap a l'esquerra pro ull que per la dreta surt un corriol que s'enfila roca amunt 

Presa de l'estanyol de Gréixer
per guanyar l'alçada de la paret de la presa de l'estany que ja veiem des de baix, ja hi som, amb 10 o 15 minuts més de la cruïlla del poble ens hem posat a 1135 m.s.n.m. que te l'estany en plena serralada del Moixeró.

Estanyol de Gréixer
   Aquest estany en la seva plenitud s'havia fet servir preferentment pel reg agrícola i també hidroelèctric per l'abast de les cases del poble, ara en l'actualitat crec que no té cap ús.

Estanyol de Gréixer
   Per si voleu veure-ho d'un altra manera us deixo amb l'excursió gravada amb vídeo, es força entretinguda, mes que l'estany és el paisatge que l'envolta ...




 Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 23/07/2016