Translate

divendres, 12 d’agost de 2016

De Platja Fonda a Aiguablava (Begur)

Vista de Aiguablava desde el mirador de la carretera (21/01/2012)
   Aquesta ruta dins el terme municipal de Begur es força bonica i entretinguda, només cal tindre ganes de pujar i baixar escales.

   Per arribar-hi, tan de Begur com de Palafrugell anirem per la via GIP-6531 desviant-nos mes endavant per la GIV-6532, al cap d'una estona passarem per el davant del mirador de Aiguablava, molt recomanat de parar-se ja que hi han unes vistes precioses, seguim i molt a l'aguait, que si no m'equivoco al tercer desviament a l'esquerra veurem l'indicador que ens portarà cap a la Platja Fonda per el carrer Cap Rubí i després al quart carrer també a l'esquerra trenquem per el carrer Platja Fonda on al final hi trobarem un aparcament on podrem deixar el cotxe, les coordinades per el GPS son: N-41º56'26.1'' E-3º12'55.6''.
   Ja aposentats i ben calçats, no amb porteu tacons, repeteixo que hi han forces escales, es el recorregut actualment mes llarg dels camins de ronda de Begur, anar i tornar son poc mes de quatre kilòmetres que els podem fer amb dos horetes llargues, esta clar depèn del pas que portem i les paradetes que fem ja sabeu que el tems es molt relatiu i mai se'n pot fer cas. Be, comencem dons a caminar tot seguint el carrer (c/. Platja Fonda) on hem deixat el cotxe fins al fons, veurem que arriba un punt que es torna totalment per vianants, al acabar el carrer en front veiem una casa que esta situada sobre mateix de Cap Rubí, a l'esquerra trobem unes escales que ens baixaran fins a la Platja Fonda que compta amb uns 150 m. de llargària amb una sorra grisenca com podrem veure en les fotos:

Platja Fonda
Platja Fonda amb el cap Rubí













Un pic vista la platja, no hi ha mes que tornar a pujar al carrer per les mateixes escales que hem baixat, es a dir que abans de baixar vos ho penseu, tornem com si anéssim al cotxe, a l'esquerra veurem un camí amb l'indicador que posa "Fornells", per ací tenim que seguir, veurem que va baixant i als pocs metres ja podrem guaitar una de les primeres curiositats de la nostre excursió: una piscina natural, diu que es privada pro ningú ens pot barrar el pas per el camí,

Piscina natural
Piscina natural i al fons el camí de ronda













si voltem per el costat podrem observar les curioses formes que agafen algunes roques degut a l'erosió de l'aigua i el vent, també en un reco es veu una petita font que en aquest moment no rajava, es la font de n'Estasia.

Estranyes formes que agafa el rocam
Font de n'Estasia













   Continuem i al tombar ja podem veure la primera cala del veïnat de Fornells, porta el mateix nom que la font, es cala n'Estasia, força petitona sols te 25 m. d'amplada pro te un encant:

Cala n'Estasia
podem baixar-hi, fins i tot continuar per allà fins al port, pro el camí segueix per damunt i tot seguit passem un túnel que ens entra dins el nucli de Fornells, al entrar trenquem per un carrer a l'esquerra desprès a la dreta i tot seguit al davant ja veurem el port:
Port de Fornells, al fons Aiguablava (esquerra) i la muntanya de Ses Falugues (dreta)
Interior de la zona portuària
entrem dins el recinte portuari, l'envoltem sortint per l'altre costat i enfilant una pujada, pro compte, a l'esquerra baixa un corriol cap a on segueix el camí de ronda, no vos despisteu, també si voleu podeu fer un vol per el nucli, te racons força

Carrer del entrar per el camí de ronda
Embarcador privat per on passa el camí de ronda













 bonics i plens d'encant, encara dins del nucli trobarem un vell port pescador amb les seves entranyables edificacions, es el de la cala de ses Orats de tan sols 10 m. d'amplada on es poden veure per enllà al mig els estris de pesquera a punt de fer servir, continuant mes endavant tot vorejant la costa ens trobem amb la cala d'en Malaret de sorra i amb 15 m.

Cala - port de ses Orats
Cala d'en Malaret













d'amplada, ara ens toca pujar per les escales del darrera de la platja fins assolir una mena de plaça que queda dalt del penya-segat (esta ple de propietats privades i no es pot passar aquell tros per la vora), trobem un camí a l'esquerra que passa per el davant d'unes propietats privades, al fons torna a trencar direcció mar baixant unes escales que s'endinsen

Túnel amb finestrals
Vistes de la cala d'Esclanyà desde el túnel













 cap a dins d'un túnel amb unes obertures desde on es veu ja el port cala d'Esclanyà, en sortim arribant a port, mai millor

Cala -port d'Esclanyà
dit, aquesta es l'ultima cala de Fornells, ara ens espera una petita ascensió per fer l'últim tom i arribar al nostre destí tot admirant les vistes que es veuen  per entre mig dels arbres dels llocs per on hem passat alleujant-nos així la pujada.

Vista del nucli de Fornells
Ja arribats a dalt comencem a tombar per el damunt del penya-segat, envoltats de pins que no deixen veure gaire be res, pro a la poca estona desde allà dalt veiem com treu el nas la cala de Aiguablava, ja anem baixant cada cop mes de presa

Cala de Aiguablava
i al final trobem unes escales que ens baixen fins a la mateixa platja, situada sota mateix de la muntanya de ses Falugues, amb una amplada d'uns 80 m. i unes aigües clares i cristallines i rematada per la Punta des Mut, si seguim

Cala de Aiguablava amb la muntanya de ses Falugues al darrera
Cala de Aiguablava













passejant al travessar la platja un petit moll ens porta davant mateix d'aquestes roques on acomiadem la caminada d'avui retornant per les nostres passes fins al lloc d'inici.

Final d'excursió (fotos preses el 27/03/2016)



dissabte, 30 de juliol de 2016

Les Gorgues de la Font de la Torre (Canet d'Adri)

Església de Sant Vicenç de Canet d'Adri
   El llogaret on ens dirigirem avui es troba dins del terme municipal de Canet d'Adri, petit poble de la comarca del Gironès.
   Per arribar-hi, sortim de Girona per la carretera GI-531 direcció Sant Gregori i passat el poble a la dreta agafem la GIV-5313 fins arribar a Canet d'Adri, un pic allà trencarem per el primer carrer que ens surt per l'esquerra (c/ camí d'en Jordà) seguim fins al final, tombem a la dreta direcció al pavelló poliesportiu (c/ as de Voralriu) i allà a l'esplanada deixarem el cotxe, just al davant d'una zona de pícnic en la que podrem despares fer l'entrepà i de la que trobarem mes informació al bloc de na Marta Dacs "Som de Pícnic" ; de tota manera vos deixo les coordinades per al GPS: N 42º02'00.7'' - E 2º43'59.8''. Un pic desfets del vehicle, seguirem a peu endavant per el carrer que veníem fins trobar un corriol que surt per l'esquerra direcció a una casa particular, pro abans d'arribar ja veurem l'indicador en pedra que ens desvia per un altre corriol cap a la Font de la Torre,

Al fons la Torre de can Canet
cap allà es per on tenim que anar, pro primer vull destacar i fer cinc cèntims d'aquesta monumental masia per la que passem per el costat, es l'anomenada "Torre de Canet" antic casal que fou propietat dels Canet que ostentaven el títol nobiliari de cavallers, fins que passats el conflictes dels remences, com que els Canet eren partidaris de la Generalitat, el rei Joan II els va prendre tots els seus bens donant-los a la família Espígol que eren monàrquics. Posteriorment aquesta edificació originaria del segle XVII es torna en masia i es va anar reformant, sobre tot en el segle XIX, pro sobres l'arc de la seva porta encara es pot veure l'escut d'armes dels Canet.

Paratge de la Font de la Torre
   Nosaltres tot i contemplant la vella masia hem anat baixant cap a la riba de la riera de Canet (o altrament dita de Tornavellins), prenem el primer corriol que ens surt a la dreta, passem sobre un petit pont i ja ens trobem amb el paratge de La Font de la Torre. Direm que aquesta riera neix sotes les muntanyes de Rocacorba, en el seu serpentejat curs

Dins la riba de la riera de Canet
 trobem gorgs, balmes, petits saltirons d'aigua, pro en arribar a la població de Canet d'Adri es converteix en un dels punts mes bonics del seu curs fluvial adquirint una gran bellesa, just en el punt de la Font de la Torre es formen unes gorgues especialment interessants pel seu origen volcànic, donen formes d'erosió alveolar produïdes per l'impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l'aigua.

Sínia que pertanyia al vell molí de la zona
    Fa anys i degut a la gran bellesa paisatgística del lloc, l'ajuntament va optar per fer una remodelació d'aquest espai fent un petit circuit on tot-hom hi pugui vindre a fer un passeig, arranjant els ponts per poder passar per banda i banda de la riera, vos ho recomano per passar el dia i conèixer aquest llogaret, ara vos deixo amb quatre fotos d'aquest preciós parc:
Gorgues i a l'esquerra l'espai de la font
Resclosa desde un dels ponts
Vista de dos ponts desde l'emplaçament de la sínia
Pont gran
Salt d'aigua desde el pont gran






























   Les fotos del damunt han estat preses el 25 de Març del 2016.



diumenge, 17 de juliol de 2016

Madremanya i el Santuari dels Angels

Vista parcial de Madremanya venint per la carretera dels Àngels
 Madremanya es un petit pro molt bonic municipi de la comarca del Gironès, en el que també podem trobar dins del seu terme municipal el poble de Millàs. Podríem dir que es troba entre les Gavarres i el Baix Empordà.
Planell del casc antic del poble
   El seu encant es que al igual que molts altres pobles del seu voltant encara conserva gran quantitat dels seus vestigis medievals, jo amb l'ajut d'un planell del poble he fet una senzilla ruta per els seus carrers, força interessant de fer per admirar la seva gran historia. Per arribar-hi no esta amagat, tot depèn d'allà on vinguem, vos deixo les coordinades per GPS del lloc on jo he deixat el cotxe: N 41º59'23.7'' - E 2º57'19.9''.
   Al arribar al poble al igual que a molts d'altres el primer que ens ressalta es l'església, pro a mida que anem avançant i entrant dins les seves muralles la cosa cada cop es va posant mes interessant.
   Podríem començar dient de on ve el nom del poble per exemple ja que ací fins hi tot axó te el seu per-que: Madremanya prové de l'expressió de "Mater Magna" que significa en llatí "mare gran", nom que era donat a la deessa Cíbele.
   El primer cop que sentim esmenar a el poble en la historia es a l'any 994 quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda vengueren l'alou i el feu de Matermania al senyor Otger de Monells per dues onces d'or. Molt abans ja es tenien noticies dins el seu terme, a l'any 834 el bisbe de Girona (un tal Gotmar) obtingué de Lluís el Pietós, fill de Carlemany, la possessió d'una finca dita Miliasam (actualment Millàs), mes endavant, per allà el segle XIII la família de Millàs que ja eren cavallers i tenien el seu escut nobiliari, reforçaren notablement la residencia que construïren en aquella finca convertint-la en un veritable castell.

Vista de l'església desde la Travessera de sant Esteve
   L'església de Sant Esteve de Madremanya resta documentada desde l'any 994, es d'un estil romànic tardà i edificada pels vols del 1300, consta d'una ampla nau acabada amb un absis semicircular, dins hi trobem dos capelles laterals de volta apuntada i el cor construït en el segle XVI. A la part exterior, destaquem unes importants obres de fortificació que

Façana de l'església de Sant Esteve amb el seu rellotge
alçaren tot el perímetre de l'edifici transformant al mateix temps la vella espadanya en un campanar de torre quadrada i acabat piramidal, sotes el campanar podem observar que hi havia un matacà que mes tard fou convertit amb rellotge, la porta, que no podrem apreciar fins que estem davant mateix del temple, es rectangular amb timpà i un arc apuntat on a sobre hi ha una finestra; per al darrera hi ha un comunidor, també amb sostre piramidal.

Portal Oest de la Muralla (s.XVII)
   Comencem el nostre recorregut entrant per una de les portes de la muralla que protegia al poble per poder gaudir de les edificacions que guarda dins d'ella, les quals ens mostren la seva antiguitat mitjançant els seus elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII i així recordar un xic de la seva historia.

Carrer de Sant Esteve
   A finals del segle XIII al poble existia una junta de caps de família que tots plegats formaven la Assemblea o Universitat de Madremanya, aquesta entitat fou la que decidí l'any 1337 reparar l'església o l'any 1340 fundar un benefici a l'altar de Santa Maria.
Placeta d'en Vidal
   Durant la edat mitjana el nucli del poble va prenent forma a dalt el turó on esta situat, tot i estan emmurallat pro amb la manca de castell decideixen fortificar l'església, de tota manera segueix sent un municipi rural en el que es produïa tot tipus d'horta i ramaderia.

Portal gòtic de la Sagrera (s.XIV - XV)
Façana de l'església (s.XII - XVI)





























   El poble en la segona revolta de la remença es veié força afectat, tot i que en l'abril del 1485 els seus habitants junt amb els d'alguns pobles veïns es reuniren en la sagrera del poble decidint solucionar les coses pacíficament i per el diàleg, pro no va funcionar, no es va arreglar res i el mes de novembre del mateix any els pagesos decidiren assaltar el castell de Millàs.
Escales de l'església i al fons Portal de la Sagrera

   A mitjans del segle XVII la peste ataca fortament al poble, pro malgrat tot a l'any 1787 hi havien 262 habitants.

Carrer de Sant Esteve














    A l'any 1809 durant la Guerra del Francès, el sometent local defensà aferrissadament la població davant les tropes de Napoleó, les que després en venjança saquejaren el poble cremant trenta-set cases i assassinant sense pietat a set homes i dues dones.
Església vista desde l'avinguda de les Gavarres
   Al segle XIX s'annexaren al poble els municipis de Sant Martí Vell i la Vilosa (1879), una unió que durà fins el 1931 que tornaren a separar-se, de tota manera cal esmenar que dins del terme de Madremanya a part del poble de Millàs també existeixen altres nuclis anomenats veïnats que son: Vilers, situat a ponent del cap del municipi a l'esquerra de la riera de Sant Martí, el Pedró, situat al nord del cap del municipi i el de Bevià, prop del limit amb Sant Martí Vell.

Portal Nord de la Muralla (s.XV)
   Tot i fent un xic d'historia anem corrent per els vells carrers d'aquest poble, pro no vull aprofundir mes ja que si voleu podeu clicar a la web oficial de l'Ajuntament de Madremanya i allà hi trobareu tota la informació que necessiteu.


Campanar desde el carrer de l'ajuntament
Carrer de la Processó















Vista desde la carretera de la Pera
   Vist ja una mica el poble ens ha arribat l'hora de dinar i com que portem la carmanyola decidim de anat al Santuari dels Àngels que ens queda bastant a
prop, amb un quart d'hora hi arribem, la carretera que agafarem (GIV-6703) surt de davant mateix de Madremanya en direcció "Els Àngels", podeu veure la ruta en el planell o posar les coordinades al GPS: N 41º59'04.3'' - E 2º54'33.1''. Al arribar-hi a la dreta veurem una zona de pícnic que ja ens esmena na Marta Dacs en un capítol del seu bloc "Som de Pícnic", un espai amb taules perfecte per fer un mos. El llogaret esta situat al cim de Puig Alt (484 m.s.n.m.) en el bell mig de Les Gavarres i en el terme municipal de Sant Martí Vell. De l'historia del santuari en corren com a tot

Santuari dels Àngels
Façana de l'església













arreu varies dites i llegendes, pro el primer fet provat es que a l'any 1409 el rector de Sant Martí Vell concedí una llicencia a Martí de Llac, Guillem de Casadamont i a Blai de Vilademuls per construir una capella dedicada a la Mare de Deu dels Àngels dins dels terrenys del segon esmenat que en l'any 1412 el va vendre a la capella, les obres duraren desde 1409 fins al 1420 i a partir del 1424 els bisbes de Girona ja començaren a donar indulgències als que visitaven la capella.

Interior del temple
Imatge de la Verge dels Àngels

 











   El santuari al pas del temps i de les guerres va ser malmès i reconstruït uns quants cops, sempre engrandint-se i millorant el seu aspecte, fins i tot la imatge de la verge cremada i espoliada, actualment la imatge, de grans dimensions, fou realitzada per en Josep Espelta l'any 1943. Com a curiositat rellevant direm que en aquest temple es casà el famós pintor català Salvador Dalí i Domènech amb Gala el 8 d'agost de 1958 en cerimònia intima.

Vistes desde el Santuari
   Ben tips i després de fer un vol gaudint de les magnifiques vistes que es visualitzen voltant el santuari decidim tornar direcció a Madremanya pro al arribar a la cruïlla tombem a la dreta com si volguéssim anar cap a Monells per arribar-nos fins al poble de Millàs (GPS: N 41º59'20.2'' - E 2º58'16.0'') i veure per fora el seu castell, que es privat i hi fan vida en el seu interior, el poble es força bonic amb un veïnat força amable, podem destacar-hi el seu castell, l'església de Sant Iscle i Santa Victorià i la Creu de Millàs, coses que no vaig fotografiar ja que amb va sortir el "simpàtic de turno" al qui l'hi molestava que fotografies el castell i les cases, com que jo el que no vull son problemes vaig optar per guardar la cambra i marxar, es a dir que vos tindreu que conformar amb un parell de vistes generals del poble (espero que ningú s'ofengui al veure aquestes dos fotografies).

Vista de Millàs entrant al poble
Vista de Millàs al sortir del poble
Les fotos estan realitzades el dia 23/01/2016