Translate

diumenge, 20 de juliol del 2014

Salt del Moli Bernat (Tavertet)

Tavertet
   El salt de Moli Bernat es forma a la riera de Balà just quan cau cap al sot de Balà per la balma de les Corts al costat mateix del poble de Tavertet a la comarca d'Osona en ple Cabreres.

Vista del salt i la balma des de el cingle de la Miradora
   Normalment tot hom explica com fer l'excursió per arribar al mateix salt, travessar la balma, etc. jo com que el que més m'apassiona és la fotografia us explicaré com arribar al punt per fer una bona foto del salt, el altre ja ho trobareu en altres pàgines de Google.

Planell orientatiu
   Sortim del pàrquing que es troba a l'entrada del poble travessant-lo fins a arribar a les piscines municipals, davant ens trobarem amb una gran esplanada, recte i endavant, hi ha el camí que porta per sobre les cingleres de l'embassament de Sau, però nosaltres hem d'agafar el de la dreta i tot seguit al començar el camí el desviament de l'esquerra sense deixar-lo fins que més endavant el camí s'eixampla i es divideix, si seguim pel de la dreta, ens portarà al destí però al final haurem de fer una bona "marrada" per poder assolir el punt; per en canvi si agafem el de l'esquerra que baixa, als dos o tres metres a la dreta entre-mig de la malesa  surt un corriol que sense deixar-lo ens portarà a la punta del cingle de la Miradora des d'on es poden fer unes bones fotos del salt.

La dona amb va captar amb plena acció

Salt de Moli Bernat i balma de les corts al començament del Sot de Balà

Salt de Moli Bernat i balma de les Corts

Punt del salt de Moli Bernat
Les fotografies del damunt han sigut preses el 31/05/2014

   Al cap de quasi sis anys, el 27/01/2020, vaig tornar a aquest meravellós llogaret, just després d'haver passat el temporal "Gloria" (el que va fer tant de mal a la nostra terra) captant les imatges que veureu sota aquestes línies: 

Salt del Molí Bernat  pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.
Salt del Molí Bernat  pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.


dissabte, 5 de juliol del 2014

Gorg de Malatosca o de les Bruixes i Sant Martí d'Ogassa


Antiga estació de Sant Joan de les Abadesses
   Preciós gorg, molt fàcil de trobar i amb cap esforç pel caminant, amb un entorn prepirinenc ens trobem amb aquest preciós gorg de Malatosca.

Vells equipaments de l'estació









   Per arribar-hi partirem de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses on deixarem el cotxe en el seu aparcament (punt GPS: N - 42º 14' 15.6''   E - 2º 17' 04.6''), tanmateix, aquesta estació es troba just davant del kilòmetre 9 de la via verda que uneix Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, anomenada "Ruta del Ferro i el Carbó", és a dir que el que vulgui allargar l'excursió ho pot ben fer; nosaltres, com que només anem pel gorg, comencem des d'ací, davant de l'estació passa la via verda i la seguim en direcció Ogassa, a uns 300 metres, la via travessa la carretera que uneix Sant Joan de les Abadesses amb Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall de Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a Serra Cavallera, uns 200 metres més avall trobem una cruïlla on el paviment de la via està empedrat, just ací també trobem l'indicador del gorg i el seu camí que surt per la dreta, agafem aquest corriol que comença a baixar  

Moli de Malatosca i gorg de les Bruixes
Indicador del gorg.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           







pronunciadament i a la segona corba ja  sentirem ben fort la remuga de l'aigua veient tot baixant per la nostra esquerra el moli de Malatosca i el seu gorg a sota, anirem seguint el camí de baixada tot anant fent siga-sagues fins que al final ens trobarem en gorg davant nostre mateix.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Gorg de Malatosca o de les Bruixes
    Ara que el tenim al davant sí que sembla un lloc màgic i punt de trobada de bruixes i bruixots, us comptaré la llegenda que cau sobres ell:
     Un dia les bruixes varen cridar a la llevadora del poble, ja que una d'elles estava a punt de parir i necessitava ajut, tingué la criatura i a la llevadora en paga pels seus serveis l'hi donaren una faldilla feta de llenties, la llevadora tota enfadada en arribar al poble la va llençar al riu Ter. L'endemà, en posar-se el davantal va adonar-se que se l'hi havia quedat enganxada una llentia de la faldilla i quina sorpresa tingué quan veié que aquesta s'havia transformat en una llentia d'or.


   Bé doncs, ja hem vist el gorg embruixat i com que tenim el cor bastant inquiet decidim allargar la ruta i tornar cap a Ripoll saltant per les muntanyes ... Ogassa, Bruguera, Ribes de Freser fins a arribar a la capital del Ripollès, som-hi doncs ...
... només hem de seguir la carretera GIV-5211 cap a Ogassa, passem el poble i agafem una de les dues pistes forestals que surten d'ell, la que va en direcció a Bruguera (la de l'esquerra) passant per sota Serra Caballera cap a coll de Jou (l'altre de la dreta ens portaria cap a Camprodon), més endavant, ens trobem amb l'ermita de Sant Martí d'Ogassa, més o menys al punt GPS: N - 42º 16' 20.3''   E - 2º 14' 00.1''.

Sant Martí d'Ogassa
   Església romànica del segle XI, a uns 1370 metres d'altura fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010, coneguda llavors pel nom de Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del s. XIV que està actualment en el Museu Episcopal de Vic.

Part posterior de l'esglesia
   El temple és de construcció molt senzilla format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls, posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres modificant-lo i convertint-lo en una torre de planta quadrada.

Campanar
   La porta d'accés està sobre el mur oest, formada per un únic arc de mig punt que envolta un timpà i una llinda llisos, a la porta encara s'hi conserva el forrellat romànic en el qual hi podem observar incisions de tipus geomètric.

Detall del forrellat de la porta
Porta d'acces




















   Després de visitar aquesta ferésteg església continuarem el camí cap a Bruguera i com que la gana ja comença a apretar ens pararem a fer l'entrepà abans d'arribar-hi, passat coll de Jou amb unes vistes relaxants del Taga.

El Taga

Fotografies del damunt han sigut preses el 17/05/2014