Translate

divendres, 18 de desembre de 2015

Gorg de can Bosc (El Figaró)

   El gorg que visitarem avui es dels petits, pro que tenen un encant especial. Es troba a la riera de Vallcàrquera que pertany al municipi de el Figaró-Montmany un dels pobles de la vall del riu Congost a la comarca del Vallés Oriental. Per arribar-hi es molt fàcil amb les coordinades GPS: N 41º 43' 36.2'' E 2º 16' 44.3'', tan sols tenim que travessar el poble en direcció Vallcàrquera i parar-nos en
el punt indicat, pro jo vos proposo una cosa molt millor, es deixar el cotxe en les ultimes cases del poble i seguir a peu o per la pista o per els corriols que voregen la riera, es mes ecològic, sa i sense fer malbé el medi-ambient, total no hi ha gaire tros. Un pic arribats al gorg, després podem seguir una mica mes amunt arribant-nos fins a la ermita de Sant Pere de Vallcàrquera i si el que tenim es forces ganes de caminar pujar al Tagamanent, bé axó ja es mes fort, be mentre vos ho penseu podeu admirar la bellesa d'aquest petit gorg:

Gorg de can Bosc



Gorg de can Bosc (02/08/2015)

dijous, 26 de novembre de 2015

Gorg de la Mola (Sant Feliu de Pallerols)

   El gorg de la Mola es un altre que es troba dins del curs basàltic del riu Brugent, pot ser que un dels mes grans, es troba dins del terme municipal de Sant Feliu de Pallerols quasi a tocar el terme de les Planes d'Hostoles. Per arribar-hi no es difícil pro si una mica enrevessat, sobre tot si es la primera vegada que hi vas, miraré explicar-ho lo millor possible per que no vos perdeu:
   Sortim de Sant Feliu de Pallerols per la carretera C-63 direcció a Les Planes d'Hostoles, passat el kilòmetre 57 a l'esquerra trobem un desviament cap al restaurant la Curenya i l'escola d'equitació comarcal, ho deixem i seguim, al sortir de la corba enfilem una llarga recta on per la meitat, a la dreta, surt un camí de terra que va a unes masies, l'agafem i als pocs metres trobem una clariana on deixem el cotxe, just al punt GPS: N 42º04'05.0'' - E 2º31'28.7'' , be, ara be lo bo, per on comença la clariana a l'esquerra surt un petit corriol (a la dreta observem que passa el carril bici o la via verda de Sant Feliu a Les Planes) que marco en el planell amb punts de color vermell baixant tot dret cap al riu, es una mica dolent, fins i tot al arribar a baix es te que fer un petit salt per arribar a la llera del Brugent, un pic allà només tenim que seguir uns metres el curs del riu i ens trobarem amb el gorg, pro abans d'arribar-hi a la dreta sotes unes formacions calcaries veurem

Riu Brugent abans d'arribar al gorg
 l'entrada a unes coves, estan tancades i per la vostre seguretat val mes que no vos hi endinseu,

Entrada a les coves
Interior de la cova desde l'entrada
 diuen algunes persones de la zona (no se si es que hi ha alguna llegenda) que desde el Castell d'Hostoles sortien uns passadissos que portaven fins al riu, pot ser aquestes coves?, ja esta be, val mes no provar-ho.

Riu avall seguint cap el gorg
Passant de les coves, com he dit, al cap d'uns metres mes avall arribem al damunt del salt on a sota trobem el gorg de la Mola, un bon lloc d'esbarjo per els del poble que al estiu aprofiten per banyar-se en les seves clares aigües.

Salt del gorg de la Mola
Gorg de la Mola ( 29/08/2015)

divendres, 6 de novembre de 2015

Les Deus de Sant Quintí de Mediona

   Sant Quinti de Mediona es un poble de la comarca de l'Alt Penedes, situat per la vall mitjana de la riera de Mediona, es troba entre els municipis de la ruta del 1714 i es un llogaret força bonic que ja descriurem mes endavant, ara ens centrarem primer en les seves fonts: Les Deus. Per arribar-hi desde la AP-7 o desde la C-15 agafarem la carretera C-244a i al arribar al poble el travessarem seguint les indicacions cap a la zona esportiva o de les Deus, si teniu GPS podeu posar les següents coordinades: N 41º 27'' 51.8'' - E 1º 39' 20.7'' aquestes vos deixatant (en teoria) davant mateix del camp de futbol on s'acaba el carrer i hi ha l'entrada a les Deus.

 
   Deixem el cotxe i al entrar al recinte observem que a la dreta hi ha un restaurant i a l'esquerra un lloc on s'inicia el recorregut per els que volen fer esports d'aventura (tan per petits com per grans), nosaltres seguim cap al davant del restaurant on hi han unes escales per baixar cap el torrent del Duc que es on es troben les Deus,

Pont que travessa el torrent del Duc
travessem un pontet i desde sobre ja gaudim dels 23 brocs que te la font d'aquest preciós raconet, si be hem observat tot l'entorn es bastant sec, per que en aquest punt raja aigua amb tanta abundància?

Font de les Deus amb els seus 23 brocs
tot te una explicació, vet ací que Sant quintí de Mediona esta situat en una de les falles que separen la fosa penedesenca de la serralada prelitoral, degut a aquest accident geològic les aigües infiltrades al subsol de caràcter calcari formen rius subterranis fins que surten per les fonts de les Deus donant una riquesa aqüífera a tot el seu voltant.

Font de les Deus
Degut al terreny en aquest entorn s'hi troben les grutes de les Deus, cavitats interiors erosionades per el pas de l'aigua i els abans esmenats rius subterranis, lo que fa proliferar la creació d'estalactites que creixen aproximadament al ritme d'un centímetre cada vuitanta anys.

Torrent del Duc
Detall Cova










Cova de les Deus
Com podem veure les coves exteriors estan força ben aprofitades per practicar els esports d'aventura al igual que els desnivells del torrent, en aquest moment ben secs, que contrasten amb la zona per on comença a brollar l'aigua de les capes subterrànies.
Part alta del torrent equipat per practicar esports d'aventura (sense aigua).
Mes avall just abans d'entrar el torrent a l'espai de les fonts (amb aigua).
   Vist l'espai de les Deus, per fer temps per anar a dinar podem fer una visita rapida per el casc antic del poble endinsant-nos per els seus vells carrers :
Carrer Enric Prat de la Riba
 
   La vila de Sant Quinti podríem dir que sorgí d'un antic priorat benedictí per allà els vols de l'any 962 i el 1097 consta com una cel·la o casa monàstica propietat de Ripoll, a partir d'ací es varen anar edificant cases al seu voltant formant el nucli del poble creant axis una vila closa que servia per aïllar a la població de guerres i epidèmies, la vila no va quedar totalment tancada fins al s. XVI per els portals del carrer de Baix, del carrer del Reguedó, del carrer Major, del carrer de Dalt i de la Vila. El pare prior junt amb el senyor del castell de la baronia de Mediona eren els que com es sol dir "tallaven el bacallà" en aquests dominis, els pagesos eren els seus vassalls que estaven obligats a pagar un impost anomenat "cens" o "delme". Tot això durà fins que entra en decadència i s'extingí a l'any 1586 moment en el que el papa Sixt V l'uní a la seu de Barcelona.

Claustres del monestir Benedictí (Plaça dels Avis)




   Al llarg del temps tant l'església com els edificis dels costats han patit una immensitat de modificacions degut al pas de l'historia: saquejos,incendis, invasions...
   L'any 1541 els destacaments francesos trobaren resistència al voler allotjar-se al poble, llavors cremaren l'església i van enderrocar la casa del prior.
   L'any 1651, durant la Guerra dels Segadors, els soldats castellans van saquejar i cremar la casa parroquial.

Església de Sant Quinti de Mediona
   L'any 1714 les tropes Borbòniques cremaren la vila sencera.
   L'any 1809 a la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó varen saquejar Sant Quintí robant gran quantitat d'objectes de l'església i de la casa del priorat.
   A la primera Guerra Carlina (1833-1840) la casa parroquial fou saquejada per els "miquelets".
   L'any 1858 es varen fer obres d'ampliació a l'actual església.
   Durant la Guerra Civil, desde el 1936 fins al 1939 el Comitè Local de Milícies Antifeixistes ocupa la rectoria.
   Ja veieu el grapat de desgracies que va poder aguantar aquesta vila, malgrat tot els seus habitants al llarg dels anys l'han anat reconstruint sense defallir, per axó val la
Portalada Romànica de l'església
pena dedicar una bona estona a recorre el poble, de ben segur que amb el matí sol no en tenim prou, cal dedicar-hi al menys tot el dia, mentrestant vos deixo amb quatre vistes del poble, pro compteu que te molts mes i acollidora racons.

   M'ha arribat ales mans un tríptic que posa que es fan visites guiades al poble per totes les edats (durada uns 25 min.), com que no se com vos deixo amb l'enllaç de l'Ajuntament.

Arcs a la plaça d'Enric Prat de la Riba


Casa passadís que uneix  la Plaça de l'església amb la Plaça dels Avis

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Gorg de la Fabrica Vella (Les Planes d'Hostoles)

   El Gorg de la Fabrica Vella el trobarem dins del curs fluvial del riu Brugent, just al sortir del municipi de Les Planes d'Hostoles en direcció cap a Santa Coloma de Farners, si estem al aguait el trobarem de-seguida i sense cap mena de dificultat, vos ho detallaré millor, si venim d'Olot, travessarem el poble i al sortir-ne, a mitja baixada i abans de creuar el pont que passa per sobre el riu trencarem per un camí a la dreta que porta a la "Torre dels Til·lers" i a la fabrica Dusol, al arribar davant de la "Torre dels Til·lers" seguirem cap a la esquerra tot baixant i passant per sota la canonada de ferro per la que baixa l'aigua per fer anar la central elèctrica, actualment es pot deixar el vehicle al aparcament i baixar a peu fins al gorg que ens queda davant mateix; per mes exactitud vos dono les coordinades per el GPS: N 42º02'57.5'' - E 2º32'57.6'', com podeu veure no cal cap mena d'explicació mes, com he dit vos el trobareu davant i gaire be a sota del pont de la carretera que va cap a Santa Coloma de Farners.
Gorg de la Fabrica Vella (18/06/2015)

Gorg de la Fabrica Vella (18/06/2015)

Gorg de la Fabrica Vella (18/06/2015)






















































   Per si voleu fer alguna cosa mes ja que sou en aquest punt, seguint uns cent metres mes avall trobareu la resclosa de la fabrica Pirene que es la que es troba sobre el Gorg de Santa Margarida.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Riera de Vilardell (II)

   Tornem a la riera de Vilardell per seguir amb el gorg al que no vaig poder accedir en l'anterior capítol i sumar-ne un altre mes, en total en seran cinc, penjo un planell mes explicit que l'anterior o al menys amb noves dades, els punts per GPS (espero que bons, els he tret de Google), al sortir de la carretera C-26 anirem fins el mas el Mir: N 42º11'07.2'' - E 2º09'49.5'', continuant fins el destí on comença la nostre ruta: N 42º11'22.6'' - E 2º09'12.4''; desde aquest punt es d'on varem començar la darrera vegada el capítol: Els salts de la riera de Vilardell, si voleu podeu clicar l'enllaç per refrescar la memòria. Recordem que varem fer tres gorgs: el primer, el segon i el quart, avui en ple estiu farem el tercer i el cinquè així podrem veure com canvia el paisatge d'octubre a Juny.
   Comencem dons la ruta desde l'inici camí avall com l'altre cop per el costat de la riera, passant de llarg l'accés dels dos primers gorgs, a la poca estona a l'esquerra del camí surt un corriol que ens porta a una esplanada (indicat en el planell superior amb una fletxa vermella) on hi trobem el baixador que va a la part superior del quart gorg (visitat anterior-ment) i desde on partirem per el bell-mig de la riera amunt fins trobar el tercer gorg:

Tercer gorg (28/06/2015)

Tercer gorg (28/06/2015)

Tercer gorg (28/06/2015)

Tercer gorg (28/06/2015)







































































    Vist aquest tercer gorg, seguirem per el corriol que sortia del camí principal per baixar als peus del quart gorg desde on seguin riu avall anirem a parar a la part alta del cinquè gorg, si grimpem per la seva esquerra podrem baixar fins als seus peus, val la pena, pro compte no vos falles cap peu, la fava seria impressionant, suposo que també s'hi pot accedir per altres cantons (riu amunt, etc.), jo primer hi vaig accedir tirant amunt per el camí principal i passada una caseta que es troba a l'esquerra del camí, al tornar a entrar el camí cap el bosc vaig baixar bosc avall per inèrcia i orientació pròpia fins trobar el salt, pro sense camí ni cap mena de senyalització, ací el teniu:

Cinquè gorg (28/06/2015)

Cinquè gorg (28/06/2015)

Cinquè gorg (28/06/2015)






















































Te una alçada considerable, es el salt mes gran de tots (pot ser uns 10 m.), en època d'abundància d'aigües te que ser força impressionant, ja l'anirem a veure amb mes cabal, de moment i degut a la dificultat d'arribar-hi es l'únic en el que no hi hem trobar gent banyant-se, es per això que el meu company José Mª no ha pogut resistir de fer una capbussada.

Cinquè gorg amb en José, el meu company de fatigues (28/06/2015)

divendres, 11 de setembre de 2015

El Pi de les Tres Branques

   El Pi de les Tres Branques mes que un racó de Catalunya es un dels santuaris (aquest natural) on molts catalans anem a reunint-s'hi per manifestar la llibertat que anhelem.

El Pi de les Tres Branques desde el prat (27/07/2015)
   Per anar-hi, nomes ens cal clicar al GPS les següents coordinades: N 42º06'37.6'' - E 1º46'54.6'' , pro per un cas que no tinguéssiu aquesta andròmina vos en faré cinc cèntims amb ajut d'aquest planell:


sortint de Berga direcció Cercs prendrem el desviament que ens surt a l'esquerra cap a Sant Llorenç de Morunys i a la poca estona a la dreta el dels Rasos de Peguera, anem tirant carretera amunt vigilant de no despistar-nos i pujar cap el monestir de nostra senyora de Queralt, passat aquest desviament, al cap d'uns quilòmetres muntanya amunt, a l'esquerra (tenim que estar atents) veurem l'indicador de Castellar del Riu i del Pi de les Tres Branques, només ens cal agafar-lo, als pocs metres a la dreta veurem com encara s'aixeca majestuós davant del prat aquest gegantí símbol català, encara que sense vida pro sempre viu dins els nostres cors:


   Al quedar-me davant d'ell, vaig pensar... quantes coses no hauràs vist desde dalt
de les teves potents branques, per quants episodis de la nostra historia has passat?, sempre desde que jo recordo has sigut un dels nostres símbols de llibertat, pot ser per axó que tot i amb mancança de vida uns brètols t'han volgut mutilar una de les teves inseparables branques, pro el poble que t'estima no ho ha premés tornat-la a posar en el teu ja vulnerable tronc, els catalans al igual que te'm reconstruït a tu, seguim lluitant al llarg del temps per reconstruir el nostre petit país de mica en mica, any rera any per mirar d'aconseguir algun dia la nostre anhelada llibertat. Per a mi les teves tres branques amb diuen de passat, present i futur; passat: per el record i respecte als meus avantpassats que com en Francesc Balius i la seva família que patí-ren els horrors i la decadència dels anys que succediren al setge del 1714, humiliats i espoliats per el regne de Felip V, pro que tot i amb axó lluitaren per sobreviure treballant durament per aixecant el nostre país i dels que tinc l'honor de ser el seu descendent directe com be ho puc provar amb llurs documents de l'època:
Fe de Baptisme d'en Josep
Balius Torreguitart
28/02/1749
Tot el seguiment de la nostre família, al igual que les altres, durant el transcurs del temps han patit d'altres guerres i situacions semblants, es a dir ensorrar-se i tornar-se a aixecar fins arribar als nostres dies: el present, present de la meva generació el que estem vivint ara que també ha estat sotmesa a una dictadura imposada per el general Franco i que desprès d'un esforç global s'ha aconseguit arribar a una Monarquia democràtica, pro els catalans seguim lluitant per els nostres valors, els que també ens inspira aquest Pi de les Tres Branques, l'anhel sempre somiat per el futur, futur que desitjo per el meu net que esta apunt de fer els tres anyets, que quan es tregui el barret pugui veure que viu en un país millor i lliure per poguer seguir gaudint de l'ombra ...
                                             





   ... del Pi de les Tres Branques.


Pi de les Tres Branques (27/07/2015)

dissabte, 29 d’agost de 2015

Gorg de la Pedrera d'en Biel o d'en Duran (Sant Feliu de Pallerols)

    Aquest preciós gorg el trobarem en el curs fluvial del riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols, per arribar-hi tenim que deixar el cotxe al aparcament del cementiri de les Planes d'Hostoles i seguir les mateixes indicacions que vaig donar per el Gorg de la Plana (si no ho recordeu cliqueu sobre el nom de color), un pic hem baixat les escales amb barana de fusta,

Pontet que travessa el rec
per contes de baixar al gorg de la Plana seguirem recte travessant el pontet que ens ajuda a passar el raig que surt del sobreeixidor de la canal que rega els horts tot seguint un corriol que ens porta riu amunt per la seva mateixa llera, a uns cent metres ens tocarà creuar un altre pont, aquest fet de rajols i força original, quasi desde ací ja podem insinuar el nostre nou gorg ja que al cap de uns cent cinquanta metres hi haurem arribat, es tot un espectacle, gaudim-lo amb silenci, nomes amb la remuga de l'aigua i el cant dels ocells, pau ...

gorg de la Pedrera d'en Biel






Gorg de la Pedrera d'en Biel (13/06/2015)
   Després d'haver passat una bona estona de pau amb la Natura no ens queda mes que tornar les nostres passes enrere tot travessant un altre cop els horts per on hem vingut.

Horts i al fons can Paulí