Del pont d'en Bertrana al salt del Tornall (L'Esquirol)

   Avui farem una petita excursió per la Riera de les Gorgues, pro per un indret en el qual encara no hi hem baixat, recordem que en blocs anteriors ja hem estat dins del seu recorregut, aquesta riera neix sota el pla d'Aiats fins a desembossar al riu Ter en l'embasament de Sau, passant per La Foradada i pels peus del salt de La Barra de Ferro, avui nosaltres ens quedarem entre-mig dels dos, al terme de Santa Maria de Corcó, l'Esquirol.

   Per arribar-hi és fàcil, venint de Roda de Ter per la carretera C-153 entrem al poble prenent la BV-5207 direcció al carrer Pedraforca, tombem a l'esquerra pel carrer Major, a uns 140 m cap a la dreta pel carrer Sant Bartomeu, seguim pel Passeig de les Gorgues, a uns 300 m tombem a la dreta pel Passeig del Pedró i a uns 1400 m, a l'alçada del núm. 109 d'aquest carrer veurem que ens surt per l'esquerra un camí, ací comença l'excursió, pels que portin GPS només cal posar les coordinades: N - 42º 01' 19.3''  E - 2º 21' 49.9''.

   Cal també dir que hi ha qui comença l'excursió des de la Font de l'Escudella on hi ha una zona de pícnic i una esplanada per deixar el cotxe, pro des d'ací on som entre anar i tornar estalviem uns dos kilòmetres i veurem el mateix (també ho he fet).

   És recomanable anar ben calçats i procurar que no ens enganxin tempestes a causa de la probabilitat d'alçades sobtades del nivell de l'aigua, penseu que travessarem la riera per passeres.      Bé, ja a punt comencem a caminar baixant pel camí que ens porta cap al camp de tir al plat, allà hi ha una cruïlla, nosaltres a la dreta i baixant cap a la riera que ens quedarà a mà esquerra, a més o menys 500 m arribarem al primer punt, el Pont del Molí d'en Bertrana, es tracta d'un pont de dos arcs per on passava el camí cap a Sant Bartomeu Sesgorgues i abastia a nombrosos molins fariners dels quals veurem les seves restes més endavant,

Pont del Moli d'en Bertrana

l'any 1940 a causa d'una riada en caigué la meitat i es canvia el curs fluvial, per axó el pont ara de poc serveix, ja que el riu passa per l'altra banda i haurem de travessar-lo per unes "passeres" o sortejant les pedres, de tota manera el paratge

Gorga del costat del pont

és preciós, val la pena quedar-se una estona contemplant la gorga. Per l'altra llera de la riera surt el camí que hem de seguir tot tirant riera avall, a la poca estona, a la dreta veiem que surt un corriol sense senyalitzar que ens porta cap al

Restes del Molí d'en Bertrana

Molí d'en Bertrana, val la pena baixar-hi per gaudir dels tres desnivells d'aigua que forma la riera en aquell indret (al costat del salt hi ha unes escales de ferro per poder baixar), també observem pel terra uns sots excavats a la pedra, 

Primer desnivell de la zona del Molí d'en Bertrana

signa de l'antiga resclosa del molí, per l'altre costat del molí hi baixa el torrent de Riupregon on també hi havia una resclosa, podem dir que aquest molí estava ben abastat d'aigua i podia fer força producció.

Segon desnivell (on hi han les escales)

Tercer desnivell

Gorgues del Molí d'en Bertrana

 

    Tirem endarrere per continuar amb el camí que hem deixat abans, travessem el torrent de Riupregon (els dos cops que hi he passat no portava aigua, sinó és qüestió de passeres) i anem continuant fins que trobem un altre indicador, ací hem de trencar pel corriol de la dreta que seguidament es divideix en dos, ara primer prenem un altre cop pel de la dreta que ens portarà a l'edificació del Molí de l'Eixerit on hi ha com una balconada feta amb troncs d'arbre que fa de mirador del salt que es troba al costat mateix, un pic a baix veiem les runes del vell molí, una estança al fons i algunes moles esbargides pel terra, tot axó és el que queda dels antics molins farinaires de la zona ... un grapat de pedres.

El que queda del Molí de l'Eixerit

Salt del Molí de l'Eixerit

   Un pic vista l'estança i el salt de prop reculem i en comptes de tornar al camí principal d'on veníem, seguim el corriol de l'esquerra que ens baixarà per veure la gorga del Molí de l'Eixerit, un lloc de comptes de fades.

Gorga del Molí de l'Eixerit

   La riera va seguint i nosaltres amb ella, ja ens queda poc per arribar a l'últim salt, per comtes de retornar al camí principal anem seguint el corriol pel costat de la ribera arribant a una petita esplanada en la qual veiem un corriol que ve de dalt, suposadament del camí principal, unes "tuques" senyalitzant-nos per on hem de passar, seguim endavant tot decantant-nos cap a l'esquerra on veiem un corriol que baixa tot dret avall, també ens adonem del soroll que fa l'aigua en caure, mig pels sentits i també per l'instint baixem per aquell corriol trobant-nos ja a la fi al davant del Salt del Tornall, una

Salt del Tornall

de les moltes meravelles que amaga aquesta Riera de les Gorgues, ací ens hi estem una bona estona contemplant la majestuositat de la nostra mara Natura, mirant-lo per ací i per allà, de dalt i de baix, no en sortiríem mai, i ja res més, hem

assolit el nostre destí, només ens queda tornar sobre les nostres pròpies passes, però perdoneu si jo em quedo un xic més veient aquest espectacle natural.

Contemplant el salt del Tornall

Les fotografies del damunt han estat preses el 16/04/2016

Salt del Roure (Joanetes)

   El salt del Roure és un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, però com es pot veure no n'hi ha cap d'igual, cada un té el seu encant especial, aquest per exemple és bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, però no ens compliquem la vida amb tecnicismes que el més bonic és poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.

   Per arribar-hi no és gaire complicat, està dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas (La  

Garrotxa), des d'allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no pels túnels de la C-37), des de l'últim carrer del poble que dóna a la carretera fins al punt hi ha poc més d'un kilòmetre, és al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa està tancat per una cadena ja, que és privat i no es pot entrar amb el cotxe, hem de deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant que no destorbi, pel qui té GPS les coordinades són: N - 42º 07' 02.0''  E - 2º 24' 23.5''. 

El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels

   Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que és la que dóna accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba  

Can Santmateu

convertint en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap al salt, tot travessant el filat pel bestiar enfilem un corriol amunt però decantant-se cap a la 

Rètol indicador

Muntanyes del Puigsacalm

dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas pel cantó Les Agulles, és un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la ermita 

Ermita de Sant Mateu

de Sant Mateu, amb les portes tancades però sembla estar ben cuidada, ara atenció, hem de passar pel camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no sé on anireu a parar, ja és l'últim tram, en deu minuts ja hi som, més endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim més fressa d'aigua fins que gaire bé de sobte ens apareix el saltant d'aigua d'entre-  

Detall del salt del Roure

mig de la boscúria, és per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, hem de passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ets de cul a terra, un pic a baix s'ha de passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al davant, ha valgut la pena, ara

Salt del Roure

ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant d'uns trenta metres d'alçada, i despares, ja està, tornem cap al cotxe per on hem vingut i tan contents.

Salt del Roure

Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03 i el 01/05/2016